dijous, 25 de desembre del 2008

Dels àpats i les lectures de Nadal

Entenc que cal començar pel principi, i aquest era el propòsit, però, ¿què és la vida sinó un desgavell de principis interromputs, de desenllaços oberts o tancats o reiterats, de desenvolupaments infinits –o tot el contrari? Per altra banda, no és Nadal –qualsevol Nadal- un bon principi tant pels defensors com pels detractors de la data?

Ahir, 24 de desembre de 1961, vaig sopar amb Josep Martinell al Restaurant Reig de Palafrugell. Vaig penjar una dotzena d’ostres que em feren potser mal. En el curs de la nit vaig tenir tots els símptomes premonitoris del tifus de 1942 –vòmit i diarrea. La tarda de nadal m’he trobat millor. He menjat una sopa de farigola. Després Teresa ha marxat a la vila a passar la diada amb la família. He quedat absolutament sol a casa. He passat un Nadal deliciós, al llit, llegint i dormint a estones. Incomparable, memorable Nadal de 1961!

Josep Pla. Notes per a Sílvia.



Bon Nadal! Vigileu els àpats!

divendres, 12 de desembre del 2008

pre... pre, què?

Potser m’he precipitat en assegurar que el bloc estava a ple rendiment. Potser ni tan sols és un bloc i això no és cap post. Potser només és una foto d’estiu de camins compartits. Em disgusten els potsers! Ara pla!