dijous, 23 de juliol de 2009

Reincidint amb Riba

Em resisteixo a acabar el record de Riba sense transcriure un fragment d'una conversa que Pla té amb J. M. Carles Tolrà. No afegeixo cap comentari.


-Tradueixo l'Odissea al català, amb tota la fidelitat que m'és possible i en un català còmode i intel·ligible. Sobre l'Odissea us diré que al meu entendre Victor Bérard veié les coses molt bé. Hi ha molts de versos interpolats, afegits, que no són homèrics. La traducció de Riba és considerada intocable. Riba és considerat un pontífex. És com totes les traduccions professorals: horrible. La traducció de Riba és basa en el fet que el traductor vol fer hexàmetres. Això l'allunya de la fidelitat. (Posa diferents exemples.) Quina necessitat tenia Riba de fer versos? Havia simplement de traduir. No us penseu pas que la traducció de Bérard sigui millor. És rarament fidel. Gairebé totes les traduccions al francès no donen l'autor traduït. Les traduccions al francès semblen purament destinades a demostrar com hauria escrit l'autor si hagués escrit en francès. Fa riure. Riba era noucentista. Escrivia un català amb unes frases que semblen filferros torts. És una literatura estranyíssima que no es llegirà mai per gust, fatigosíssima. (tanca els ulls, les faccions se li crispen lleugerament i es posa a riure.) Ja sé que l'Odissea us agrada i que heu parlat molt de Bérard...

Josep Pla. Notes per a Sílvia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

simply stopping by to say hi