Reincidint amb Riba

Em resisteixo a acabar el record de Riba sense transcriure un fragment d'una conversa que Pla té amb J. M. Carles Tolrà. No afegeixo cap comentari.


-Tradueixo l'Odissea al català, amb tota la fidelitat que m'és possible i en un català còmode i intel·ligible. Sobre l'Odissea us diré que al meu entendre Victor Bérard veié les coses molt bé. Hi ha molts de versos interpolats, afegits, que no són homèrics. La traducció de Riba és considerada intocable. Riba és considerat un pontífex. És com totes les traduccions professorals: horrible. La traducció de Riba és basa en el fet que el traductor vol fer hexàmetres. Això l'allunya de la fidelitat. (Posa diferents exemples.) Quina necessitat tenia Riba de fer versos? Havia simplement de traduir. No us penseu pas que la traducció de Bérard sigui millor. És rarament fidel. Gairebé totes les traduccions al francès no donen l'autor traduït. Les traduccions al francès semblen purament destinades a demostrar com hauria escrit l'autor si hagués escrit en francès. Fa riure. Riba era noucentista. Escrivia un català amb unes frases que semblen filferros torts. És una literatura estranyíssima que no es llegirà mai per gust, fatigosíssima. (tanca els ulls, les faccions se li crispen lleugerament i es posa a riure.) Ja sé que l'Odissea us agrada i que heu parlat molt de Bérard...

Josep Pla. Notes per a Sílvia.

Més Riba

Llegint la nota anterior de Pla, és possible que els ribians no en quedin del tot satisfets i afegeixin un element més a l'antipatia que senten per Pla -es pot ser ribià i planià alhora?-, de manera que m'ha semblat oportú afegir un altre fragment en què no només no s'observa cap reticència envers l'obra de Riba sinó que l'individualitza positivament com no ho fa amb cap altre escriptor del país.

Paul Valéry em fa la impressió d'haver estat l'escriptor francès de la seva generació dotat de més possibilitats i mitjans d'expressió. De vegades arriba on pocs arribaren abans. Això implica un esforç fenomenal com rarament es veu. En el nostre país, Carles Riba és el mateix cas que el de Valéry. Riba també fou un home rigorós, precís i concret. Riba arribà a tenir mitjans d'expressió com no hi ha precedents -que jo sàpiga- en el nostre país.

Josep Pla. Notes disperses

Carles Riba, en el cinquantenari de la seva mort

No sé si aquest text de Pla es consideraria un homenatge a Riba adient en el cinquantè aniversari de la seva mort, però, ben llegit, li atribueix una qualitat, o potser un defecte, que alguns li neguen: la passió.

No crec que Carles Riba fos un poeta: fou molt més filòsof que poeta: filòsof obscur -obscurit, potser, per la versificació. També fou més filòsof que poeta l'Alfieri i en aquests últims anys, Paul Valéry a França. Les trauccions del grec i del llatí, de Riba, considerables. (Fundació Bernat Matge). Riba fou un home apassionat.

Josep Pla. Notes del capvesprol.